Quan una fisio modula... pedagògicament (II)


       Continuem amb la col.laboració de la Neus Suc. Si en la primera reflexionava sobre QUÈ i QUAN ensenyar a les families, ara es centra en quelcom no menys important: COM fer-ho? Sovint pensem que només donant informacions i explicacions l'altre ja pot aprendre i ens oblidem que l'aprenentatge és un procés que requereix les eines més adients per a cada persona. L'autora parla d'anar "més enllà del llenguatge". En Pedagogia parlaríem de trobar les estratègies i recursos d'ensenyament-aprenentatge més adients. En Modulació Pedagògica pretenem cercar les  eines més adients per a que les famílies puguin comprendre, acompanyar i compartir amb els seus membres de la manera més fluïda i rica possible. 
       Quan ensenyem als familiars tots som, o podem ser moduladors/es pedagògiques...   Esperem que gaudiu de l'escrit i us animeu a seguir reflexionant sobre QUÈ, COM I QUAN ensenyar a les families de persones amb greus discapacitats.


       La comunicació entre terapeuta i família ha de funcionar molt bé per poder treballar en equip, i això no és gens fàcil. A part de la comprensió i l’empatia cap a la situació que estan vivint, és imprescindible trobar un llenguatge comú per poder-nos entendre, i les paraules, sovint, no són suficients...
      L’A. és un nen amb una lesió cerebral important que, entre d’altres  seqüeles, li està ocasionant una luxació de maluc. És imprescindible assessorar a la família sobre el posicionament durant el dia, el maneig  en les activitats de la vida diària, sensibilitzar-los sobre la necessitat d’utilitzar cert material ortopèdic i ensenyar-los a posar aquest material correctament. Durant aquest procés m’adono, que tot i la bona predisposició dels pares, hi ha certes pautes que no logren integrar. Fins que se m’encén la bombeta.... tot i haver-me intentat explicar el millor que he sabut, no he lograt transmetre allò que volia perquè la família necessitava un altre tipus de comunicació que va més enllà del llenguatge oral!!
      Quan parlem amb les famílies intentem utilitzar un llenguatge comprensible i sense tecnicismes per facilitar-ne la comprensió, però crec que no ens adonem que sovint això és insuficient. Tot i que canviï la paraula luxació per  “l’os es surt de lloc” si la família no ha vist mai com és un maluc, com  se suposa que m’han d’entendre???!!!! I en base a aquesta informació parcial, com puc esperar que siguin capaços d’extrapolar-la a totes les AVDs???!!!Passa el mateix quan a mi (que no tinc ni idea d’ordinadors) un imformàtic m’intenta explicar alguna cosa sobre sistemes operatius... per més que s’hi esforci, és com si em parlés en japonès !!!! 
      Així que durant aquest procés he intentat  portar la meva comunicació més enllà del llenguatge i intentar explicar als pares  amb tots els recursos que tenia  a la meva disposició i sobretot aquells que veia que  millor els hi funcionaven. Així doncs, hem parlat sobre què és una luxació de maluc, perquè es produeix i  com evitar-ne la progressió. Però també hem mirat junts llibres d’anatomia, hem vist sobre les radiografies  del seu propi fill com és un maluc sa i un luxat, hem fet dibuixos ensenyant-los com es col.loca el maluc en cada situació/posició, han experimentat en el seu propi cos com es comporta el maluc i finalment  hem practicat dins de la sessió el maneig  de les AVDs amb el seu fill. 
      Actualment, al entendre millor com és i com funciona un maluc, les pautes que havíem donat fins ara han cobrat una nou sentit. A més els pares senten que són més capaços de dur a terme un bon maneig  en les  AVDs,  i per últim i no per això menys important, al haver pogut integrar millor  la informació, se senten una mica menys angoixats.

                                                                                                                  Neus Suc
                                                                          Fisioterapeuta pediàtrica



Trobareu la primera part de l'aportació de la Neus aquí
                                                            

1 comentari:

  1. Hola, sóc l’Anna Ferré (logo UEN) Un escrit per llegir entre línies, m’agrada molt el que dius en els teus textos Neus, en els dos! Aquest segon el vaig llegir fa dies i m'he quedat pensant en "trobar un llenguatge en comú per poder-nos entendre" i s’ha extès també a la vida personal, en situacions quan no hi ha una comunicació massa fluida…i intento experimentar les diferents formes d’expressar i escoltar sense paraules.
    Gràcies!

    ResponElimina

Te apetece dejar tu comentario? Escribe en el espacio en blanco, elige luego en la pestaña que indica cómo quieres aparecer. Solo te queda clikar, copiar el código que te aparecerá, darle a "publicar" y listos ! ;)